Menjo quan tinc gana?

Menjo quan tinc gana?

Menjo quan tinc gana?

Reconec la sensació de gana?
Diferencio la gana “de veritat” de la “de mentida”?
Paro de menjar quan ja no tinc més gana?

No sempre mengem responent a l’autèntica sensació de gana.

Hi ha persones que no sempre reconeixen la sensació de gana, ja que a vegades es presenta de forma especial, com a nerviosisme, irritabilitat o mal humor. En altres ocasions, mengem com a resposta a estats d’inquietud o senzillament perquè ens ve de gust, i no precisament perquè ens falti aliment…

De petits, la relació entre gana-menjar és més directa, però a mida que ens fem grans altres factors condicionen el nostre hàbit alimentari: disponibilitat dels aliments, estat emocional, pressions externes…

Per a millorar la nostra relació amb el menjar és important reconèixer l’autèntica sensació de gana, respondre adequadament a ella i ser conscients de quan ja no tenim més gana i no ens cal doncs seguir ingerint aliments.

Anuncios
Publicado en per pensar-hi... | Etiquetado , , | Deja un comentario

El bon metge

el cercle de la motivacio… és impossible ser un bon metge si no ets una persona amb principis ètics que assumeix la responsabilitat amb el pacient.

La medicina clínica i els coneixements empírics són molt importants, però també ho és la relació de confiança que estableixes amb el malalt, una relació que et fa entendre les seves inquietuds, solidaritzar-te amb ell i respectar les seves opinions.

Valentí Fuster “El cercle de la motivació”

Cita | Publicado el por | Etiquetado | Deja un comentario

Promoció de la salut, una visió positiva

La promoció de la salut focalitza les seves accions en l’atansament del millor estat de salut possible. Així, es pren com a model de referència no sols l’absència de malaltia, sinó el millor estat possible tant a nivell físic, mental com emocional.

Aquesta visió porta implícit una acció per aconseguir uns beneficis, i no sols per evitar perjudicis. Té així una connotació de positivisme, ja que no té en compte allò que no funciona, sinó que observa com a model allò que funciona. Aquest model d’actuació em sembla necessari també en molts altres aspectes de la vida.

Recordo quan vaig aprendre a anar en bicicleta, potser pel fet de que ja tenia 13 anys, no vaig trigar massa a adonar-me que si em fixava en la pedra enmig del camí, hi aniria de cap. Per contra, el millor era fixar la vista en el tros de camí transitable, i per art de màgia, la bicicleta, amb mi a sobre, s’hi adreçava sense massa resistències.

Amb això no menyspreo en absolut les tasques de prevenció, necessàries per a defugir la presència de trastorns o be detectar-los el més aviat possible. Però tot i que necessàries, no son suficients. La promoció de la salut pot complementar i anar un pas més enllà de la prevenció, permetent accions que obtinguin el millor benestar possible donades les circumstàncies.

Publicado en educació | Etiquetado , , | Deja un comentario

La perspectiva mèdica de la conducta alimentària: individualitat i globalitat

La perspectiva mèdica de la conducta alimentària inclou el coneixement de les propietats dels aliments, així com els requeriments del cos humà segons les seves característiques (edat, sexe, activitat, fisiologia) i la visió de la fisiologia i metabolisme de l’organisme.

La complexitat del cos humà a més, anuncia que cada cos, malgrat tenir evidents similituds, es comporta de manera diferent, i en concret en relació amb el menjar cal tenir en compte diferents aspectes individuals. És un fet, no som idèntics, no necessitem el mateix, no funcionem igual.

Sota la perspectiva mèdica, cal adaptar “les veritats absolutes” sobre l’alimentació a cada persona considerant les característiques individuals i aprofundint en el coneixement del seu funcionament.

No es tracta doncs d’oferir unes pautes rígides per a tothom, sinó de considerar les peculiaritats individuals i incidir en aquells aspectes més profitosos per a cada persona, valorant la conducta alimentària en la seva globalitat.

Publicado en conducta alimentària | Etiquetado , , , | Deja un comentario

Conducta alimentària: un clar condicionant de la salut

La conducta alimentària és la manifestació de la relació amb el menjar, la forma en que es menja, els aliments que es trien, les raons que justifiquen menjar, els pensaments i perjudicis que condicionen el nostre hàbit alimentari.

L’alimentació és una necessitat primària, ja que condiciona directament la capacitat de viure i desenvolupar-se, pel que la cura que en tinguem condiciona directament la salut, incloent-hi els aspectes físics, mentals i emocionals.

Curiosament, la conducta alimentària està sotmesa a moltes influències externes, be siguin culturals, ètniques o de religió, socials, familiars, però també a d’altres més interessades, com ara les modes o la pressió publicitària de les marques comercials.

Dic “curiosament” perquè entenc que la conducta alimentària té afectació directa sobre la cura del cos i de la persona, i és per tant un acte de responsabilitat personal en la mesura que som adults. Em crida l’atenció que aquest acte sigui en no poques ocasions tant influenciable, ja que, per sobre de tot, el criteri que ha de prevaldre és el coneixement de nosaltres mateixos i les nostres necessitats, i caldria donar tota la importància necessària amb l’objectiu d’aconseguir el millor benestar.

Publicado en conducta alimentària | Etiquetado , , , , , ,

Educació: un fet responsable

La educació comprèn aspectes de l’ensenyament que condicionen el comportament i relació amb els fets de la vida i les altres persones. De fet, la educació inclou l’establiment de valors i criteris que permet decidir la forma d’actuar en diferents realitats.
En qualsevol àmbit on es desenvolupi la educació, cal tenir present la responsabilitat d’estar influint sobre uns criteris que es desenvoluparan al llarg de tota la vida: aquells que resultin en comportaments o actituds perniciosos implicaran més d’un problema, aquells que afavoreixin la tria d’actituds i comportaments beneficiosos permetran triar la millor opció per respondre a les diferents situacions.
Així, assumeixo que la educació té la capacitat d’influir en comportaments i actituds presents i futures, pel que esdevé una eina de responsabilitat que cal exercir amb compromís i voluntat de servei.
Queda clar: Soc clarament partidària d’una educació responsable.

Publicado en educació | Etiquetado , , , ,

Adolescència: Intensitat en la vida

L’adolescència es una època en la que per una banda es desperten noves i fortes motivacions, alhora que entren en conflicte d’altres que, si be fins ara havien estat útils, es sotmeten a judici i sovint fins i tot es rebutgen.
Així, l’adolescència, tot i que entesa com una època de transició entre el nen i l’adult, realment es converteix en una aventura on res està decidit i tot pot canviar en qualsevol moment, tant és si parlem de l’estat d’ànim, de les conviccions, les motivacions, les energies i sobretot, del propi cos.
Aquesta intensitat en tot, tant lo bo i millor com el rebutjable i pitjor, em desperta una atracció fascinant: Em declaro fan de l’adolescència!!!
Aquesta admiració es justifica en molts aspectes, però el més destacable és la intensitat. Res del que ocorre durant l’adolescència és petit o insignificant, ben al contrari, i a tots els que ens anomenen “adults”, ens acompanyen moltes de les experiències o records que vàrem viure durant aquesta època d’impàs.

Publicado en adolescència | Etiquetado ,